dimarts, 25 de novembre del 2014

Comunitats d'aprenentatge

Bé, ja estem de nou así després d'uns dies plens de feina.

     Fa uns dies, he tingut l'oportunitat de llegir un llibre que recomane a tothom, anomenat " Transformando la escuela : comunidades de apendizaje" és un llibre en el qual trobem les claus i els passos per tal d’aconseguir una escola innovadora, una escola inclusiva. Trobem alguns exemples d’escoles que van somiar en convertir-se en comunitats d’aprenentatge, com el cas de l’escola pública Ruperto Medina, i com van aconseguir ser-ho. Un llibre on es parla de la vertadera importància de tots els agents de l’educació
 ( famílies, docents, alumnes, entorn, organitzacions...) , de la cooperació, el treball en equip, etc i que pot aportar a la societat aquest tipus d’educació tan innovadora.

       La lectura d’aquest llibre ha sigut un aprenentatge molt interessant, m’ha donat l’oportunitat de conèixer més a fons en que consisteix aquesta meravellosa tasca de l’educació innovadora. Pense que es com l’ utopia de l’escola feta realitat. Una realitat educativa que tindria que ser taca obligada la seua expansió i coneixement arreu de totes les escoles del món. És una realitat on a tots els que estem immersos en el món de l’educció pense que ens agradaria treballar.
D’altra banda, també cal destacar que encara  que les comunitats d’aprenentatge es consideren metodologies mes dinàmiques i obertes, no vol dir que siguen més fàcils d’elaborar ni menys organitzades. Aquestes necessiten una molt bona planificació i organització de les sessions, una avaluació molt continuada per saber si estan assolint-se els objectius que es persegueixen i si la informació i l’educació està arribant a tots els membres de la comunitat educativa d’una manera eficient.
Hem pareix una molt bona manera de fer front a l'educació per tal que siga vàlida i efectiva per a tothom, sense cap inconvenient o discriminació per raó de sexe, ètnia o cultura, on a més d’aprendre conceptes acadèmics, ajuda a créixer com a persones crítiques i reflexives, on s’educa amb valors provinents de tot l’entorn.


Podem trobar més informació sobre les comunitats d'aprenentatges a pàgines webs de centres que tenen l'oportunitat de dir que ho són, i que tanta ajuda necessiten del voluntariat, como ara:
  

o al centre que lluita hui en dia per poder ser comunitat d'aprenentatge, aquest és el centre públic Magisterio español de València, situat a l'avinguda de la plata.


Tot aquell que estiga interessat en ajudar i formar part de les comunitats d'aprenentatge, estic segura que a aquest centres us rebran amb les braços oberts.




dissabte, 8 de novembre del 2014

DOL A LES AULES DELS MÉS MENUTS

     Després d'una dies sense actualitzar i amb la festivitat de tots sants ja passada, m'agradaria utilitzar aquesta data, ara anomenada també "halloween" per la influència americana, per tal de fer-vos arribar alguns recursos que podem utilitzar a l'aula per tal de treballar el dol , ja sigui causat per la mort d'un familiar, d'una mascota, la caiguda d'una dent, la separació dels pares, etc. A més, la darrera setmana vaig realitzar un treball sobre aquesta temàtica, el qual hem va servir per adonar-me de la importància de treballar-lo i la repercussió que pot tenir en un nen o nena una informació dolenta o que no doni resposta a la seua pregunta, on ha anat el meu avi? per que ja no veig al meu pare/ mare? perquè els meus pares ja no viuen junts? on està el meu company? etc..

És important que es treballe aquest tema tant amb l'alumnat com amb les famílies. A continuació us deixe unes referències bibliogràfiques i cinematogràfiques per tal que pegueu una ulladeta.


Recursos per a nens i nenes:


·         Así era mi abuelito ( 0-4 anys)  ed: parraon.

Aquesta és la història de un dels avis més dolços que poden existir, un avi amb els somnis de xocolata, maduixa i molts pistatxos!,  i el record que li té el seu major admirador: el seu net. Aquest conte i guia per a pares que l’acompanya, resulten una eina molt útil per dur a terme el tema de la mort amb els nostres alumnes o fills, ajudant-nos i aproximant-nos a la comprensió de la vulnerabilitat i el vertader sentit de la vida.

·         La carícia de la papallona (5-8 anys) ed: kalandraka.

Aquest conte o àlbum permet als nens trobar una resposta a aquella pregunta tan freqüent en els  primers anys de la nostra vida, on van les persones quan moren.

·         El mar a rallas (5- 8 anys)

Es que estem separats”, li havia explicat el seu pare, que utilitzava el volcà de la illa per fregir els ous. Però, Caterina no entenia que significava separats. I un bon dia, pensant en aquella difícil paraula, Caterina se’n adondà que havia perdut un calcetí. I un bon dia, pensant en aquella difícil paraula, Caterina se’n adondà que havia perdut un calcetí.


Recursos per a pares i mares
·         Niños llenos de vida



·         El pato y la muerte


FELIÇ SETMANA!! 






dijous, 23 d’octubre del 2014

un projecte genial



 " La banda Motxila 21 ( de la Asociación Síndrome de Down de Navarra) grabó en octubre de 2012 un videoclip basado en el tema " no somos distintos" de Kutxi Romero (Marea) habitual colaborador de este grupo compuesto por 12 jovenes con Síndrome de Down y voluntarios /as. La dirección y realización corresponde al ya habitual Iñaki Alforja dejando en manos de Axier González la edición del mismo."



Meravellós projecte i els seus col·laboradors!!!!!


us el recomane !!





diumenge, 19 d’octubre del 2014

Learn English

Com ha anat el cap de setmana bloggers?

L'entrada de hui està dedicada a aquella tasca que ha adquirit tan gran importància durant el últims anys, APRENDRE ANGLÈS!!! . Pot ser, per als més majors, se'ls fa una tasca pesada i costosa, però per als més menuts cal plantejar aquest aprenentatge com una tasca divertida que ens permet obrir-nos moltes portes per al futur.

És per aquesta raó que us deixe a continuació uns enllaços on podeu trobar pàgines per tal de fomentar l'estudi de l'anglès als vostres fills o alumnes d'una manera més lúdica, fent ús de les tecnologies que més els agraden.



També una pàgina molt interessant per adults, on podem aprendre anglès mirant les series i pel·lícules que més ens agraden.



Espere que us ajude.

Bye bye. See you soon



dimecres, 15 d’octubre del 2014

El poder de ser xiquetes



Després d'uns dies sense actualitzar el bloc, m'agradaria compartir amb tots vosaltres una noticia que vaig llegir fa uns dies al diari, en aquest cas al País, però que també s'ha fet eco a molts mitjans de comunicació. Una noticia sobre un programa per tal de fomentar el dret i la llibertat de ser dona en diferents parts del món.


Aquest projecte persegueix l'objectiu de deixar constància en la societat occidental de com en altres països el fet de ser dona està determinat amb un adjectiu pejoratiu. Es continua veguent a la dona com una figura inferior de la societat, la qual no té altre deure que cuidar l'allar i la família. 

Però, afortunadament, no totes les dones es queden de braços creuats davant aquest repugnant fet. Un grup de jóvens, en representació de diferents cultures, alsen la veu per tal de dir que " estan ací", que volen perseguir els seus somnis, volen ser persones competents, lliures i realitzades diga el que diga la seua tradició.

Per tant, cal dir que nosaltres, com qa futurs docents, és de vital importància que des de ben menuts eduquem i formem ciutadans tolerants, lluny del racisme, la xenofòbia i el masclisme. Cal que ajudem als nostres alumnes a creure en la igualtat, la diversitat i l'estima pels altres, que formen el seu interior amb una moral i uns valor positius.

A continuació us deixe el text que vaig trobar al periòdic i alguns enllaços in podeu trobar més informació d'aquest projecte tant important per a aquestes societats. Cal que ens conscienciem de la situació que les donen viuen en altres parts de món , situació que al nostre país tampoc fa massa temps que hem superat.



 Alejandra Agudo   Madrid 10/10/2014
Han vingut a Espanya des d'Equador, Bangla desh, Níger, Paraguai, Guatemala i Egipte amb un missatge comú. No volen que les tradicions, el masclisme, la pobresa o el costum en els seus països els impedisca, a elles i altres xiquetes, tindre infància, dret a la salut o l'educació, veu i oportunitats. Elles compten amb el suport de laONG Pla Internacional en els seus particulars projectes de vida: estudiar arquitectura, ser advocades o comptables. Són la prova que amb ajuda poden aconseguir-ho i no estar inevitablement abocades al matrimoni infantil, els maltractaments, l'abandó de l'escola o embarassos adolescents. Elles, xiquetes líders en les seues comunitats, tenen el poder de la seua veu.

dimarts, 7 d’octubre del 2014

Un exemple de superació


El post de hui m'agradaria dedicar-lo a un vídeo que va còrrer com la pólvora el curs passat. Aquest vídeo va ser realitzat pels alumnes i equip docent de l'escola pública d'educació especial Sant Cristòfol de Sagunt.

Sant Cristòfol és un centre públic destinat a l'atenció de nens i nenes amb necessitats educatives especials, i com molts centres d'aquestes característiques, s'han vist amenaçats per les retallades que el govern i la conselleria intenten aplicar. Com que la lluita i l'afàn de superació sempre estan presents en les seues aules, no van deixar-se decaure i van elaborar aquest fantàstic  i original videoclip on queda reflexat el increïble paper que juguen aquests centres per a la vida d'aquests nens i nenes tan meravellosos.



Cal mostrar tot el suport a aquest tipus de centres, valorar l'educació i atenció que presten a aquestes persones i a les seues famílies que tant els necessiten, la potencialitat que transmeten per tal d'integrar-los en la societat. No hem de permetre que els més innocents siguin els grans afectats d'aquesta crisis que uns quants han provocat. 

A continuació podem vore alguns articles que s'han publicat per tal de denunciar aquest fet i intentar paralitzar el tancament d'aquest centre.


Cal que els futurs docents ens formem per tal de poder donar l'atenció que necessiten aquests alumnes als centres ordinaris i fomentar la inclusió. Es per això que aconselle aquest curs que es celebra el proper més a la localitat de Puçol. A continuació podeu trobar tota la informació necessària.

http://www.xn--puol-1oa.es/index.php/es/medio-ambiente/32566-si-te-gustan-los-ninos-y-la-naturaleza-este-es-tu-curso-monitor-medioambiental



divendres, 3 d’octubre del 2014

Fem manualitats


                                                                 PER FÍ ÉS DIVENDRES!!!

     Donem la benvinguda al cap de semana, el qual pot donar per a molt. 

    Podem aprofitar per anar a fer alguna ruta a la montanya i recolectar bolets, anar a la platja per tal de despedir l’estiu i recollit pedres, anar al cinema, al teatre o algún concert, en canvi, si preferiu un pla mes tranquil, vos propose unes sesions de manualitats per tal de desplegar la creativitat.

    A continuació vos deixe alguns enllaços on podreu trovar una gran varietat d’activitats orgiginals i aptes per als més grans i els més menuts de la casa.

   Recordem el valor de la plàstica, la creativitat i les arts per als menuts. Ens ofereixen un món de màgia i descobriment.




Disfruteu !!


dimecres, 1 d’octubre del 2014

Yo soy Malala

                El post de hui m’agradaria  dedicar-lo a un dels llibres que he llegit aquest estiu i a sigut ,sens dubte, un d’aquestos llibres que et marquen. “Yo soy Malala. La joven que defendió los derechos de la educación y fue tiroteada por los talibanes”.


                “ Quan el talibans van prendre el control del Valle de Swat en Pakistán, una xiqueta va alçar la seua veu. Malala Yousefazi es va negar a ser silenciada i va lluitar pel dret a l’educació.
El dimarts 9 d’octubre de 2012, amb quinze any d’edat, va estar a punt de pagar el gest de la seua vida. La van disparar al cap mentre tornava a casa de l’escola en autobús,  pocs pensaren que poguera sobreviure.
No obstant això, la meravellosa recuperació de Malala ha suposat un extraordinari canvi que l’ha traslladat des del nord de Pakistan fins les Nacions Unides de Nova York. Als 16 anys Malala s’ha convertit en un símbol global de la protesta pacífica”.


  Yo soy Malala,és un llibre que et permet descobrir aspectes i valors de la cultura musulmana que es comparteixen amb la nostra i són molt interessants, com per exemple la unió de la família i l’estima per la seua identitat. No tot són aspectes negatius els quals estem tan acostumats a associar-los i generalitzar-los a aquesta cultura per culpa d'uns quants. També destaque la visió que ens transmet Malala amb el seu autoralt de la situació social i Política que es vivia en aquells moments amb l’arribada dels talibans. Un situació verdaderament aterradora i desesperant.

 Però sens dubte el tema més destacat és l’educació. És molt admirable la valentia i la passío que li dediquen Malala i el seu pare a la lluita per salvar el dret de l’educació al seu país. Et fa reflexionar sobre la importància i el pes que te l’educació per al món , el poder de creació i transformació que té i la poca valoració i dedicació que se li dona.


 És un llibre que recomane a tothom.  Et mostra com és la realitat d’altres parts del món, com altres lluiten amb totes les seues forces, i de vegades amb la seua pròpia vida per tal de defensar drets i llibertats que de vegades nosaltres no sabem apreciar.

dilluns, 29 de setembre del 2014


Un vídeo per reflexionar...

Benvinguts !



Bé, sóc Maria Piquer, estudiant de Magisteri d'educació infantil a la  universitat de València. Aquest curs, ens han demanat una nova tasca, la qual consisteix en crear un bloc personal on compartir les nostres experiències, doncs bé, así estic.
L’objectiu que es  persegueix en aquest blog és compartir aquelles experiències que he tingut la sort de gaudir en la meua curta però intensa trajectòria com a mestra/educadora, així com poder compartir articles interessants, llibres, revistes, vídeos, conferències, etc., tot allò que fa referència a la nostra magnífica professió.
Espere que pugem intercanviar nous aprenentatges i que allò que publique sigui del vostre interès.
Fins prompte.
Maria