Comunitats d'aprenentatge

Bé, ja estem de nou así després d'uns dies plens de feina.

     Fa uns dies, he tingut l'oportunitat de llegir un llibre que recomane a tothom, anomenat " Transformando la escuela : comunidades de apendizaje" és un llibre en el qual trobem les claus i els passos per tal d’aconseguir una escola innovadora, una escola inclusiva. Trobem alguns exemples d’escoles que van somiar en convertir-se en comunitats d’aprenentatge, com el cas de l’escola pública Ruperto Medina, i com van aconseguir ser-ho. Un llibre on es parla de la vertadera importància de tots els agents de l’educació

 ( famílies, docents, alumnes, entorn, organitzacions...) , de la cooperació, el treball en equip, etc i que pot aportar a la societat aquest tipus d’educació tan innovadora.

       La lectura d’aquest llibre ha sigut un aprenentatge molt interessant, m’ha donat l’oportunitat de conèixer més a fons en que consisteix aquesta meravellosa tasca de l’educació innovadora. Pense que es com l’ utopia de l’escola feta realitat. Una realitat educativa que tindria que ser taca obligada la seua expansió i coneixement arreu de totes les escoles del món. És una realitat on a tots els que estem immersos en el món de l’educció pense que ens agradaria treballar.

D’altra banda, també cal destacar que encara  que les comunitats d’aprenentatge es consideren metodologies mes dinàmiques i obertes, no vol dir que siguen més fàcils d’elaborar ni menys organitzades. Aquestes necessiten una molt bona planificació i organització de les sessions, una avaluació molt continuada per saber si estan assolint-se els objectius que es persegueixen i si la informació i l’educació està arribant a tots els membres de la comunitat educativa d’una manera eficient.

Hem pareix una molt bona manera de fer front a l'educació per tal que siga vàlida i efectiva per a tothom, sense cap inconvenient o discriminació per raó de sexe, ètnia o cultura, on a més d’aprendre conceptes acadèmics, ajuda a créixer com a persones crítiques i reflexives, on s’educa amb valors provinents de tot l’entorn.

Podem trobar més informació sobre les comunitats d'aprenentatges a pàgines webs de centres que tenen l'oportunitat de dir que ho són, i que tanta ajuda necessiten del voluntariat, como ara:

  

www.santiagoapostolcabanyal.es

o al centre que lluita hui en dia per poder ser comunitat d'aprenentatge, aquest és el centre públic Magisterio español de València, situat a l'avinguda de la plata.

Tot aquell que estiga interessat en ajudar i formar part de les comunitats d'aprenentatge, estic segura que a aquest centres us rebran amb les braços oberts.

DOL A LES AULES DELS MÉS MENUTS

     Després d'una dies sense actualitzar i amb la festivitat de tots sants ja passada, m'agradaria utilitzar aquesta data, ara anomenada també "halloween" per la influència americana, per tal de fer-vos arribar alguns recursos que podem utilitzar a l'aula per tal de treballar el dol , ja sigui causat per la mort d'un familiar, d'una mascota, la caiguda d'una dent, la separació dels pares, etc. A més, la darrera setmana vaig realitzar un treball sobre aquesta temàtica, el qual hem va servir per adonar-me de la importància de treballar-lo i la repercussió que pot tenir en un nen o nena una informació dolenta o que no doni resposta a la seua pregunta, on ha anat el meu avi? per que ja no veig al meu pare/ mare? perquè els meus pares ja no viuen junts? on està el meu company? etc..

És important que es treballe aquest tema tant amb l'alumnat com amb les famílies. A continuació us deixe unes referències bibliogràfiques i cinematogràfiques per tal que pegueu una ulladeta.

Recursos per a nens i nenes:

·         Así era mi abuelito ( 0-4 anys)  ed: parraon.

Aquesta és la història de un dels avis més dolços que poden existir, un avi amb els somnis de xocolata, maduixa i molts pistatxos!,  i el record que li té el seu major admirador: el seu net. Aquest conte i guia per a pares que l’acompanya, resulten una eina molt útil per dur a terme el tema de la mort amb els nostres alumnes o fills, ajudant-nos i aproximant-nos a la comprensió de la vulnerabilitat i el vertader sentit de la vida.

·         La carícia de la papallona (5-8 anys) ed: kalandraka.

Aquest conte o àlbum permet als nens trobar una resposta a aquella pregunta tan freqüent en els  primers anys de la nostra vida, on van les persones quan moren.

·         El mar a rallas (5- 8 anys)

Es que estem separats”, li havia explicat el seu pare, que utilitzava el volcà de la illa per fregir els ous. Però, Caterina no entenia que significava separats. I un bon dia, pensant en aquella difícil paraula, Caterina se’n adondà que havia perdut un calcetí. I un bon dia, pensant en aquella difícil paraula, Caterina se’n adondà que havia perdut un calcetí.

Recursos per a pares i mares

·         Niños llenos de vida

·         El pato y la muerte

FELIÇ SETMANA!!